EXCURSIÓ TARRACO ROMANA

El passat 10 d'abril els alumnes de batxillerat vam anar a visitar la tarraco romana. 

Muralla:

Concretament aquesta muralla es va construir entre els S.III i II a. de C. La seva originalitat resideix en la conjunció de formes constructives íberes i romanes i la utilització de diferents aparells utilitzats en cada fase. Actualment es conserven més d'1.300 m. en bones condicions. 

En la seva primera fase -S.III a. de C.-, té uns grans carreus sense escalabornar -alguns ciclópes de més de 4 per 1m.-, a manera de sòcol, amb una altura de 6m. i 4,5m. d'amplària. Es compon de dos llenços d'aquests grans carreus farcits d'enderroc i pedres. 

En una segona fase, en el S.ii A. de C., s'amplia el seu perímetre, amplària i altura. Sobre la base megalítica es recolzen uns carreus més petits, alguns lleugerament encoixinats, ben treballats, "opus quadratum", elevant la seva altura fins als 11 m. Està composta, com en l'anterior fase, de dos murs paral·lels, separats 4,5 m. farciments, toves encaixades, pedres i calç, amb tirants transversals cada 10 m.

Fòrum provincial:

La seva construcció es va dur a terme l'any 70, en època de l'emperador Vespasià. 

El motiu es la seva construcció va ser la necessitat de tenir un gran centre per l'adminstració social i política de la capital d'una gran província, que constava de més de 300 ciutats i necessitava allotjar als seus representants.

Va evolucionar sobre dues terrasses adaptades a la topografia de la zona. Ens queden restes en bon estat d'estructures i alguns elements de la seva decoració. D'aquests, es dedueix la importància que la ciutat tenia dins de l'imperi. Possiblement els materials, els professionals i els arquitectes anessin de la mateixa ciutat es Roma. 

Circ:

La importància d'aquesta construcció radica no solament en els seus aspectes arquitectònics, sinó també en la seva ubicació dins de la ciutat: està construït dins de les muralles, al costat del fòrum, cosa molt poc freqüent a causa de la grandària dels circs. Situat en la terrassa inferior de la part alta de la ciutat, és lògic pensar que va ser dissenyat conjuntament amb els elements del fòrum, planificant així les comunicacions entre els edificis situats darrere, i la ciutat desplegada davant. Realment era una "barrera arquitectònica" que separava la ciutat imperial -fòrum provincial- i els barris comercials o residencials.

Amfiteatre:

Construït a finals del segle I o a principis del II. Es va situar als afores de les muralles, a un dels marges de la Via Augusta i prop del Circ i del Fòrum Provincial. Era la culminació d'un dels conjunts imperials més importants del món romà. 

Com altres amfiteatres, part de la seva graderia estava recolzada sobre el vessant d'un turó, per així aprofitar la seva inclinació per acomodar les graderies. Una secció d'aquestes està excavada directament sobre la roca. El costat contrari, suportat per arcs i voltes de formigó (opus caementicium), formant una típica estructura buida. 

Pretori:

També és conegut amb el nom de "Volta del Pallol". És una torre que marcava l'entrada que permetia arribar al Fòrum provincial.

Aquest conté les següents voltes:

Finalment vam anar al Camp de Mart a veure una obra que va ser molt divertida i entretinguda anomenada: "El soldado fanfarrón" (Miles Gloriosus) escrita per Plautus. Els actors i actrius, alumnes del "Grupo In Albis de l'institut Fuente Nueva de Morón de la Frontera (Andalusia), ho van representar molt bé i van fer una molt bona posada en escena.

TEMPLES:

Maison Carrée

La Maison Carrée («Casa Quadrada» en francès) és un temple consagrat al culte imperial situat a la ciutat francesa de Nimes, que data de l'any 16 a. C. L'estructura és rectangular amb una coberta a dues aigües. Tot el temple es presenta sobre un gran podi i l'única escala d'accés està en la façana central, que dóna al fòrum. En els seus laterals, les columnes estan adossades al mur de la cella (és el nom que reben els recintes quadrats o rectangulars reservats a la imatge de la divinitat dels temples romans, etruscs i grecs) formant part d'est.

És un edifici hexàstil -és a dir, amb sis columnes en el front menor- i pseudoperípter, ja que està completament envoltat de columnes, les quals en els seus laterals s'adossen als murs isòdoms de la cella. Segons la seva decoració, és d'ordre corinti, i el material emprat és el marbre.

L'obra va ser patrocinada per Agripa en honor del seu sogre August, la seva esposa Livia i els seus fills Cayo i Lucio.

TERMES:

Termes romanes de Baetulo

Són un conjunt termal complet, pertanyent al segle I aC. 

Es conserven les tres sales de banys, el frigidarium, el tepidarium i el caldarium amb els mosaics i paviments originals, així com la palestra. 

La singularitat d'aquest edifici romà està en el fet de conservar la totalitat de les sales que ho componien amb les piscines i els paviments de les habitacions, la palestra, i l'espai on estava el forn. És un dels exemples més significatius d'un conjunt termal romà. 

Badalona conserva un dels jaciments arqueològics de l'època romana més importants de Catalunya. Un total de 3400 metres quadrats  enterrats ens apropen a la romanització i a la vida quotidiana d'aquella època a Baetulo, nom que rebia Badalona en aquest període. Aquest conjunt arqueològic ens permet observar la seva estructura urbana a la zona més propera al fòrum al costat de la muralla i el traçat de la Via Augusta.

AMFITEATRES

Amfiteatre d'Itàlica:

Està situat a Sevilla, exactament a Santiponce. Va ser construït en temps de l'Emperador Adriano. 

Aquest és un dels amfiteatres més grans del món romà, era capaç d'albergar més de 25.000 persones (comparat amb la ciutat que tenia 8.000 habitants és una xifra molt elevada) . En planta, el seu eix major mesura 154 m. i el menor 130 m. 

Està situat fora del recinte emmurallat de la nova urbs, en un lloc que serveix per acomodar les seves graderies. La seva façana, pràcticament perduda, seguia el model compositiu típic: dos ordres superposats de columnes adossades als pilars que subjecten les arqueries. L'ordre inferior només existia en les parts en què el la petita muntanya ho permetia -l'eix principal de l'amfiteatre-, sent l'anell superior el perimetral.

L'estructura de l'edifici és de opus caementicium -formigó- revestit de carreus de pedra o maó segons la zona. A més a les zones més importants es cobria de màrmol. 

L'entrada principal, per l'est, la Porta triumphalis estava coberta per una galeria pavimentada amb lloses rectangulars. Precisament en aquestes lloses es poden veure esculpides esquemes de jocs realitzats en pels habitants en l'exterior del recinte. I als costats d'aquesta entrada, ja a l'interior, s'obren unes estades de culte anomenades Sacellum. 

Amfiteatre de Segobriga

L'amfiteatre de Segobriga és el que millor es conserva dins de la Hispània interior. Està situat a Saelices (Cuenca). 

Té una capacitat per gairebé 6.000 persones. És més gran de la ciutat, però en comparació amb altres construïts en la península, es pot considerar petit. 

Es va utilitzar per a la seva funció original, els espectacles, fins al segle III, sent en el segle IV quan es va utilitzar com a magatzem agrícola. Al segle XVII es va aprofitar com a pedrera per a la construcció del monestir de Uclés, sent parcialment destruït.

TEATRES: Teatre de Sagunt

El poblat íber de Arse va ser conquistat per les tropes cartagineses d'Aníbal l'any 219 a. de C. després d'un dur setge de més de 8 mesos. Els romans, que tenien acords amb aquest poble íber, van recuperar la població cinc anys més tard i ho van batejar amb el nom de saguntum. Des d'aquest moment es van començar a planificar i desenvolupar la planimetria i els edificis urbans de tota ciutat romana. Les primeres construccions van ser petits temples i unes altres edificis similars amb l'objectiu de romanitzar als íbers autòctons. 

Ja en temps de l'emperador August es va planificar la ciutat amb un sentit nord-sud, sent un sector presidit pel fòrum, i un altre, en un vessant pel Teatre. 

La distribució del teatre de Sagunt és la clàssica, que era dividida en scaenae, cavea i orchestra.

 

MURALLES: Muralla de Lugo

La muralla romana de Lugo envolta el casc històric de la ciutat gallega de Lugo. L'antiga ciutat romana de Lucus Augusti , fundada per Paulo Fabio Màxim en nom de l'emperador August l'any 13 abans de Crist amb la finalitat d'annexionar , definitivament , el nord-oest de la península Ibèrica a l'Imperi romà va ser dotada d'un mur de defensa que ha perdurat, amb poques reformes, fins a l'actualitat .

Té una longitud de 2.266 metres, està coronada per 85 grans torres torres. Aquest delimita el casc històric de la urbs gallega i ha passat de ser un obstacle per a la seva evolució i creixement a ser un monument integrat en l'estructura urbana i font de riquesa turística .

Va ser construïda com a separació i defensa i, s'ha transformat en un element integrador entre l'antiga Lucus i la que s'ha desenvolupat al seu voltant. Les seves deu portes realitzen la funció d'unir una part de la ciutat amb l'altra i el seu passeig de ronda, s'ha transformat en un carrer.

Consta d'uns 2.117 metres i en extensió de 34,4 hectarees. L'amplada dels murs és de 4,2 metres i en alguns trams, fins i tot de 7 metres. També consta que hi havia unes 85 o 86 torres d'unes dimensions de 5,35 metres fins a 12,80 metres, en el buit i de 4,80 mentres fins a 6 metres, a la fletxa.

PONTS

Pont d'Alcántara

El pont d'Alcántara és un pont romà en arc, situat en la localitat d'Alcántara, que creua el riu Tajo. Aquest va ser construït durant els anys 104 i 106.

La construcció consta de 6 arcs de diferents altures, que descansen en cinc pilars. Al centre del pont hi ha un arc de triomf amb una altura de 10 metres. Als peus del pont romà hi ha un petit teempre dedicat al constructor d'aquest, anomenat Lacer i a l'Edat Mitjana cristianitzat amb el nom de SanJulián. S'hi va afegir una creu recolzada sobre quatre calaveres de granit, que és on està enterrat Cayo Juliol Lacer (l'arquitecte d'aquesta obra).

Aquest pont va ser construït en honor a l'emperador romà Trajà, nascut a Hispania. El que demostra això és una inscripció que hi ha al centre del pont que diu:

"Imp. Caesari. Divi. Nervae. F.Nervae Traiano. Aug. Ger. Dacio. Pontif. Max. TRIB. POTEST; VIII Imp. V.Cos V. P.P.".
Va ser altre cop reconstruït l'any 1860, per Isabel II. En aquesta última restauració (del segle XIX) es van tapar les juntes de les pedres i es va afegir una inscripció que diu:
"Elisabeth Borbonia Hispaniarium regina, norbensem potem antiquae provinciae lusitaniae, opus iterum bell interruptum, temporis vetustate peni prolapsum restituit aditum utrimque amplificavit, viam latn ad vaccaeos fieri iussit anno domini MDCCCLIX".

Pont de Salamanca:

El Pont Major del Tormes és més conegut com Pont Romà de Salamanca. És un pont romà que creua el riu Tormes per la vora de Salamanca (Espanya). La importància del pont com a símbol de la ciutat es pot veure en la primera caserna de l'escut de la ciutat (juntament amb el seu petri toro-verro).

Ja al segle XIII es documenta l'existència del verro de pedra al costat del pont, i el 1606, el cronista de la ciutat Gil González Dávila va posar en  manifest que l'escut de Salamanca posseeix un bou de pedra en la primera caserna. Aquest escut s'utilitzava en els segells de cera del concell i la "Clerecía". Tot i que el verro estigui datat de l'època dels vetons, la construcció del pont es remunta a èpoques del domini romà sobre la zona. La trajectòria de la Iter ab Emerita Asturicam per Salamanca obliga la construcció d'un pont proper a la ciutat que salvi l'obstacle del riu. Tot i això, no existeixen evidències documentals, epigràfiques i arqueològiques capaçess de poder determinar amb precisió el moment de la construcció.
Aquest pont està situat a la via "de la Plata". En realitat es tracta d'una construcció de dos ponts separats per un "castellet" centra: el pont vell (que passa per la ciutat, anomenat "pont vella") i "pont nova" (anomenat pont hispania). 

Miles Gloriosus

Miles gloriosus o El soldat fanfarró és una de les obres més conegudes del dramaturg llatí Plaute (Sarsina, Romanya, 254 a. C. - Roma, 184 a. AC). L'obra té lloc a Efes (Àsia menor), i està dividida en cinc actes.

Personatges:

Pirgopolinices: és un soldat molt presumit i fanfarró que es creu tot el que li diuen.

Palestrió: un esclau molt llest i astut, fidel al seu amo. Troba solucions a tots els problemes.

Periplectomen: un vell que ajuda al seu jove amic amb un problema. És molt servicial.

Esceledre: esclau poruc i tafaner, que sempre intenta tenir content al seu amo.

Filocomàsia: dona discreta i modesta, que sap fingir molt bé.

Plèusicles: amant molt entregat a la seva estimada.

Acroteleucia: és una dona seductora  i desitjable.

Milfidipa: serventa molt útil, modesta i discreta.

Argument:

Pirgopolinices, un soldat fanfarró del que es burlen fins i tot esclaus, rapta a Filocomasia, cortesana atenesa, i la hi porta a Éfeso. Plèusicles viatja també a Éfeso per intentar recuperar a Filocomasia, i s'allotja a la casa contigua a la del militar. El criat fa un forat a la paret, perquè els enamorats puguin veure's. Esceledre, un dels criats del militar descobreix a Filocomasia i Pléusicles besant-se, però ells i Palestrión ho neguen, i els fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomasia, que era la que s'estava besant amb Pléusicles.

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió tendeixen llavors un parany al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envia un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni a Filocomasia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que a més li regali les seves joies per guanyar-se el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar a Filocomasia, de part de la seva mare malalta. El militar allibera a Palestrió en forma d'agraïment pels seus serveis, i aquest marxa amb Plèusicles i Filocomasia. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner ho l'assoti fins que Pirgopolinices promet no prendre represàlies contra ningú pels assots rebuts.

HISPANIA ROMANA: Vies

Via Augusta

La Via Augusta va ser la via més llarga d'Hispània. Té una longitud de 1.500 km que va des dels Pirineus fins a Cadis, vorejant el Mediterrani. 

Amb el temps ha rebut diferents noms; primer va ser coneguda amb el nom de Via Heráclea o Via Herculià, Camí d'Anníbal, Via Exterior, Camí de Sant Vicent Màrtir i Ruta de l'Espart. 

Qui li va donar el nom actual va ser l'emperador August, mentre hi va haver les reparacions que estaven sota el seu mandat (anys 8 i 2 aC). Aquesta es va converir en una important via de comunicacions i comerç i va ser l'eix principal de la xarxa viària en la Hispània romana.



Via "de la Plata"

La Via de la Plata és una antiga via de comunicació romana que travessa de sud a nord part de l'oest d'Espanya, des de Mèrida fins a Astorga.
L'origen històric d'aquesta ruta de comunicació és incert. Durant el període protohistòric es tenen notícies de l'existència de contactes comercials amb l'oest hispà. Gràcies a diversos descobriments arqueològics, per una ruta anomenada "Via del estany ", circulava part del metall de la Península.

HISPANIA ROMANA: Aqüeductes

Aqüeducte de Segòvia

L'aqüeducte de Segòvia és un aqüeducte romà que va ser construit durant la segona meitat del segle I i principis del segle II dC (època dels flavis). Aquests transporta l'aigua del riu "Frío" a la ciutat de Segòvia. Té una longitud de 728 metres i una alçada de 28 metres i mig. Està format per una doble arcada: la inferior està formada per 119 arcs de mig punt (és per on passa l'aigua que és transportada cap a la ciutat) i la superior de 44 arcs (el nucli central de l'aqüeducte).

 

Llegenda de l'aqüeducte: 

Aquesta llegenda explica que una nena criada pujava cada dia fins la part més alta de la muntanya i baixava amb un càntir ple d'aigua. Un dia aquesta va demanar al dimoni que construís algo per a que no hagues de pujar i baixar cada dia de la muntanya per anar a buscar aigua. Aquella mateixa nit se li va aparèixer el diable i li concedir aquest desig a canvi de que si aconseguia acabar-lo abans de que cantés el gall, ella li donaria la seva ànima. La nena més tard se'n va arrepentir, però quan al dimoni li quedava una pedra per acabar el gall va posar-se a cantar, així que va perdre l'aposta i la nena no va perdre la seva ànima. Diuen que el forat que va quedar és on està posada la estatua de la Verge de la "Fuencisla".

Bàrcino

Bàrcino va ser una colònia romana, amb el seu nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, que actualment és la ciutat de Barcelona. 

HISTÒRIA

Hi ha una llegenda que associa la seva fundació a Hèrcules o les hipòtesis a favor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, però aquesta dada no es considera prou segura com per afirmar-la. Així doncs el que si se sap més segur és que va ser fundada per August entre els anys 15 i 18 aC. (aquesta fundació es va fer un cop acabades les guerres dels càntabres i quan estaven en plena reforma administrativa). Podriem dir que va ser una fundació que va arribar més tard de les altres ciutats romanes que ja estaven fundades a el que és l'actual Catalunya.

ESTRUCTURA

Bàrcino era una ciutat de 10 Ha. Estava envoltada per una muralla de dos metres d'amplària. Aquesta muralla estava formada per unes columnes de les quals encara se'n conserven algunes d'originals amb els seus capitells. Tenia forma reticular i, tenia el centre desplaçat respecte a l'encreuament dels eixos principals. 

El fòrum:

El fòrum de Bàrcino estava situat entre el Decumanus Maximus i el Cardo Maximus, és a dir, més o menys estava situat al centre de la ciutat. Hi havia un termple que anava dedicat al culte imperial d'August. Aquest espai era el que actualment és el Palau de la Generalitat. 

Temple d'August:

El temple de Bàrcino estava dedicat a August, que va ser el primer emperador i el fundador d'aquesta ciutat. Era un edifici d'una planta en forma rectangular, que feia uns 35 metres de llarg i 17,5 metres d'amplària. Les cerimonies es feien a l'exterior del temple, on hi havia el fòrum, a la façana principal del temple. Avui en dia se'n conserven quatre columnes i una part del podi (el que estava situat a l'angle de l'est). 

Aqüeductes:

Hi havia dos aqüeductes que s'encarregaven de subministrar aigua a la ciutat. Passaven per la muralla del costat de la porta del que és l'actual plaça nova. L'aigua que venia per els aqüeductes provenia de Collserola, del Besòs i de Vilanova dels Arcs.

Termes públiques:

Les termes van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal, l'any 125 (era una família pròxim a l'emperador que va ser una de les que va accedir a una categoria social més elevada). Actualment està a sota de la plaça de Sant Miquel.

Necròpolis:

Com que en el món romà estava prohibida la inhumació (enterrar un cadàver sota terra), les famílies amb més diners feien monuments funeraris als camins d'entrada a les ciutats, amb plaques on posava el nom del difunt i de la família. 

Se'n van descobrir unes a la reforma de les Drassanes de Barcelona el 2010.

Les muralles:

(enginyeria militar romana). Tenia un perímetre de 1.270 metres, amb un traçat octagonal rectangular i amb una ciutadella que estava construïda de cara al mar. Estaven reforçades amb torres de planta rectangular i les cantoneres i les entrades eren rodones.

Les importants campanyes d’excavació que s’hi han fet han posat a l’abast dels seus visitants una part de les muralles, l’amfiteatre i part de la xarxa urbanística.

Història de la ciutat romana de Tarraco

L’antecedent preromà de Tàrraco era en territori de la tribu dels cessetans, conegut amb el nom de Cesse. 

L’any 218 a.C, durant la segona guerra púnica, els germans Escipió van establir un praesidium que seria la futura Tarraco, això ho van fer amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar l'ajut amb que subministraven tropes als cartaginesos.

L'any 45 a.C. Juli Cèsar la va nomenar colònia i Tarraco es converteix en la capital d'Hispania Citerior sent la ciutat més important durant aquesta època pel seu valor (una prova d'això és el ric patrimoni monumental que actualment es conserva) i després August va fer el mateix i li va atorgar el nom oficial de: Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco que tot seguit la va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis. 

L'any 359, després de la caiguda de l'imperi Romà, la invasió visigoda i la que serà després una ocupació àrab arrasen la població i comença una época de despoblament. Això acaba quan al segle XII el Comte de Barcelona (Ramon Berenguer) va cedir la ciutat al bisbe de Barcelona per a la seva repoblació.

La ciutat de Tarraco va tenir una consolidació urbana molt ràpida . La presència militar estable va comportar l'arribada no només de soldats , sinó també de comerciants i ciutadans romans que van veure Hispània com una nova terra d'oportunitats . Amb els romans va arribar també una nova cultura que , amb temps , va acabar per imposar-se en gairebé tota la península Ibèrica.

La extenció de la ciutat és d'unes 70 hectàrees. Estava envoltada per una muralla i estava estructurada en tres terrasses:

-La terrassa més alta: hi havia un temple

-La terrassa del mig: es contruïen els edificis administratius que eren necessaris per al govern

-La terrassa inferior: al voltant d'un forum provincial s'hi va construir un circ que ocupava tota l'amplada determinada per la muralla.

A la part més baixa fins a tocar al port hi havia tots els edificis, tan públics com privats i també residencials propis d'una colònia (com per exemple les insulae de cases o el fòrum local).

Fora del cos emmurallat hi havia el teatre i l'amfiteatre:

AMFITEATRE ROMÀ:

Escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles, l'amfiteatre de Tàrraco, datat a finals del segle I o primera meitat del II aC, té unes mesures totals de 109 per 86 metres, podent albergar fins a 14.000 espectadors. Situat fora del nucli urbà, en una zona de pendent que col · laborava a la consistència de la construcció i facilitava l'acústica, es va construir a l'actual platja del Miracle i es connectava amb aquesta a través d'una volta subterrània.

TEATRE ROMÀ:

Va ser construït a finals del segle I aC, prop del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents. L'edifici va deixar de funcionar en els últims anys del segle II. 

El teatre Romà de Tàrraco conserva parcialment els tres elements estructurals essencials que defineixen un teatre romà: cavea o graderia, orchestra i scaena. La part que millor es conserva és la orchestra. També és visible més de la meitat de la scaena amb un podi decorat amb nínxols i exedres revestides de marbre. Donada la seva importància en la vida col · lectiva la part posterior de l'escenari (scaenae frons) es monumentalitza i es decora mitjançant diversos elements entre els quals destaquen diverses divinitats i membres de la família imperial.

CIRC ROMÀ:

A la part alta de la ciutat es va construir el circ, edifici dedicat a l'espectacle que va adquirir més popularitat. Construït sota el regnat de Domicià, a finals del segle I després de Crist, podia albergar al voltant de 23.000 espectadors. Mesurava 325 m. de llarg per 115 d'ample. Es tracta del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat en la seva estructura. Això s'explica per la seva importància oficial i política, ja que es troba vinculat directament al fòrum provincial de la ciutat, i no a les afores, com és comú en aquest tipus de monuments. El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i quadrigues i altres espectacles eqüestres d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques.

FÒRUM:

El fòrum es trobava al sud-oest de la ciutat, aquest constava d'un centre administratiu i religiós de la ciutat i del seu districte judicial.

FÒRUM PROVINCIAL:

A banda del fòrum per els afers de la ciutat i havia un altre fòrum que estava dedicat exclusivament a la provincia. Té un complex molt gran en relació als conjunts arquitectònics (l'han arribat a comparar amb els fòrums imperials de Roma).

AQÜEDUCTES:

Es van construir tres aqüeductes (per assegurar la provisió de l'aigua necessària dels rius més propers: el Francolí i el Gaià). El més llarg és el que avui en dia es conserva, que és el Pont del Diable o aqüeducte de les Ferreres. 

Arc de Barà:

És el millor exemple d'arc monumental d'una obertura que tenim a Espanya, i sens dubte amb el de Medinaceli -tres obertures- el més conegut. Possiblement formés part d'una frontera entre dos pobles natius íbers, els ilérgets i els asetans. La seva construcció data del principi del segle I, durant el mandat de l'emperador August, inclòs dins de la reforma de la via Hercúles. 

Aqüeducte de les Ferreres:

L'aqüeducte de les Ferreres es va construir per transportar aigua a la ciutat de Tarraco. Des del riu Gayà, a 92 m. sobre el nivell del mar, es van desplegar una successió de canals, construïts en trinxera o subterranis segons el terreny, que descendia per la vall del riu Francolí, 25 Km. fins a la ciutat. Una vegada allí es dividia en dos brancs, un per a cada zona vella i un altre per a la nova. 

Torre dels Escipions:

El monument funerari romà més famós de la península, està situat en el traçat de la via Augusta (comunicava Gades i Roma- prop de Tarraco -capital de la Hispània citerior). 

Possiblement fos propietat d'una gran família de la ciutat, però no dels Escipions, error d'apreciació que li ha donat el nom. En el seu segon pla en altura hi ha unes escultures que es van identificar amb els famosos germans, i que en realitat són la representació de divinitats. Les diferents escriptures esculpides en la construcció estan en un estat precari, amb el que la seva possible assignació pel seu significat és pràcticament impossible. Només es distingeix el nom de "Cornelius".