HISPANIA ROMANA: Aqüeductes

Aqüeducte de Segòvia

L'aqüeducte de Segòvia és un aqüeducte romà que va ser construit durant la segona meitat del segle I i principis del segle II dC (època dels flavis). Aquests transporta l'aigua del riu "Frío" a la ciutat de Segòvia. Té una longitud de 728 metres i una alçada de 28 metres i mig. Està format per una doble arcada: la inferior està formada per 119 arcs de mig punt (és per on passa l'aigua que és transportada cap a la ciutat) i la superior de 44 arcs (el nucli central de l'aqüeducte).

 

Llegenda de l'aqüeducte: 

Aquesta llegenda explica que una nena criada pujava cada dia fins la part més alta de la muntanya i baixava amb un càntir ple d'aigua. Un dia aquesta va demanar al dimoni que construís algo per a que no hagues de pujar i baixar cada dia de la muntanya per anar a buscar aigua. Aquella mateixa nit se li va aparèixer el diable i li concedir aquest desig a canvi de que si aconseguia acabar-lo abans de que cantés el gall, ella li donaria la seva ànima. La nena més tard se'n va arrepentir, però quan al dimoni li quedava una pedra per acabar el gall va posar-se a cantar, així que va perdre l'aposta i la nena no va perdre la seva ànima. Diuen que el forat que va quedar és on està posada la estatua de la Verge de la "Fuencisla".