MURALLES: Muralla de Lugo

La muralla romana de Lugo envolta el casc històric de la ciutat gallega de Lugo. L'antiga ciutat romana de Lucus Augusti , fundada per Paulo Fabio Màxim en nom de l'emperador August l'any 13 abans de Crist amb la finalitat d'annexionar , definitivament , el nord-oest de la península Ibèrica a l'Imperi romà va ser dotada d'un mur de defensa que ha perdurat, amb poques reformes, fins a l'actualitat .

Té una longitud de 2.266 metres, està coronada per 85 grans torres torres. Aquest delimita el casc històric de la urbs gallega i ha passat de ser un obstacle per a la seva evolució i creixement a ser un monument integrat en l'estructura urbana i font de riquesa turística .

Va ser construïda com a separació i defensa i, s'ha transformat en un element integrador entre l'antiga Lucus i la que s'ha desenvolupat al seu voltant. Les seves deu portes realitzen la funció d'unir una part de la ciutat amb l'altra i el seu passeig de ronda, s'ha transformat en un carrer.

Consta d'uns 2.117 metres i en extensió de 34,4 hectarees. L'amplada dels murs és de 4,2 metres i en alguns trams, fins i tot de 7 metres. També consta que hi havia unes 85 o 86 torres d'unes dimensions de 5,35 metres fins a 12,80 metres, en el buit i de 4,80 mentres fins a 6 metres, a la fletxa.

PONTS

Pont d'Alcántara

El pont d'Alcántara és un pont romà en arc, situat en la localitat d'Alcántara, que creua el riu Tajo. Aquest va ser construït durant els anys 104 i 106.

La construcció consta de 6 arcs de diferents altures, que descansen en cinc pilars. Al centre del pont hi ha un arc de triomf amb una altura de 10 metres. Als peus del pont romà hi ha un petit teempre dedicat al constructor d'aquest, anomenat Lacer i a l'Edat Mitjana cristianitzat amb el nom de SanJulián. S'hi va afegir una creu recolzada sobre quatre calaveres de granit, que és on està enterrat Cayo Juliol Lacer (l'arquitecte d'aquesta obra).

Aquest pont va ser construït en honor a l'emperador romà Trajà, nascut a Hispania. El que demostra això és una inscripció que hi ha al centre del pont que diu:

"Imp. Caesari. Divi. Nervae. F.Nervae Traiano. Aug. Ger. Dacio. Pontif. Max. TRIB. POTEST; VIII Imp. V.Cos V. P.P.".
Va ser altre cop reconstruït l'any 1860, per Isabel II. En aquesta última restauració (del segle XIX) es van tapar les juntes de les pedres i es va afegir una inscripció que diu:
"Elisabeth Borbonia Hispaniarium regina, norbensem potem antiquae provinciae lusitaniae, opus iterum bell interruptum, temporis vetustate peni prolapsum restituit aditum utrimque amplificavit, viam latn ad vaccaeos fieri iussit anno domini MDCCCLIX".

Pont de Salamanca:

El Pont Major del Tormes és més conegut com Pont Romà de Salamanca. És un pont romà que creua el riu Tormes per la vora de Salamanca (Espanya). La importància del pont com a símbol de la ciutat es pot veure en la primera caserna de l'escut de la ciutat (juntament amb el seu petri toro-verro).

Ja al segle XIII es documenta l'existència del verro de pedra al costat del pont, i el 1606, el cronista de la ciutat Gil González Dávila va posar en  manifest que l'escut de Salamanca posseeix un bou de pedra en la primera caserna. Aquest escut s'utilitzava en els segells de cera del concell i la "Clerecía". Tot i que el verro estigui datat de l'època dels vetons, la construcció del pont es remunta a èpoques del domini romà sobre la zona. La trajectòria de la Iter ab Emerita Asturicam per Salamanca obliga la construcció d'un pont proper a la ciutat que salvi l'obstacle del riu. Tot i això, no existeixen evidències documentals, epigràfiques i arqueològiques capaçess de poder determinar amb precisió el moment de la construcció.
Aquest pont està situat a la via "de la Plata". En realitat es tracta d'una construcció de dos ponts separats per un "castellet" centra: el pont vell (que passa per la ciutat, anomenat "pont vella") i "pont nova" (anomenat pont hispania). 

Miles Gloriosus

Miles gloriosus o El soldat fanfarró és una de les obres més conegudes del dramaturg llatí Plaute (Sarsina, Romanya, 254 a. C. - Roma, 184 a. AC). L'obra té lloc a Efes (Àsia menor), i està dividida en cinc actes.

Personatges:

Pirgopolinices: és un soldat molt presumit i fanfarró que es creu tot el que li diuen.

Palestrió: un esclau molt llest i astut, fidel al seu amo. Troba solucions a tots els problemes.

Periplectomen: un vell que ajuda al seu jove amic amb un problema. És molt servicial.

Esceledre: esclau poruc i tafaner, que sempre intenta tenir content al seu amo.

Filocomàsia: dona discreta i modesta, que sap fingir molt bé.

Plèusicles: amant molt entregat a la seva estimada.

Acroteleucia: és una dona seductora  i desitjable.

Milfidipa: serventa molt útil, modesta i discreta.

Argument:

Pirgopolinices, un soldat fanfarró del que es burlen fins i tot esclaus, rapta a Filocomasia, cortesana atenesa, i la hi porta a Éfeso. Plèusicles viatja també a Éfeso per intentar recuperar a Filocomasia, i s'allotja a la casa contigua a la del militar. El criat fa un forat a la paret, perquè els enamorats puguin veure's. Esceledre, un dels criats del militar descobreix a Filocomasia i Pléusicles besant-se, però ells i Palestrión ho neguen, i els fan creure que ha arribat d'Atenes la germana bessona de Filocomasia, que era la que s'estava besant amb Pléusicles.

Amb la complicitat de Periplectomen, el vell veí del militar, Plèusicles i Palestrió tendeixen llavors un parany al soldat, fent-li creure que la dona del veí està enamorada d'ell, i li envia un anell de regal com a prova del seu amor. Palestrió aconsella al militar que abandoni a Filocomasia, que la deixi marxar a Atenes amb la seva germana bessona i que a més li regali les seves joies per guanyar-se el seu perdó. Plèusicles fingeix ser un capità que ve a buscar a Filocomasia, de part de la seva mare malalta. El militar allibera a Palestrió en forma d'agraïment pels seus serveis, i aquest marxa amb Plèusicles i Filocomasia. Quan el soldat entra a casa del vell, aquest el reté i l'acusa d'adúlter, i fa que el seu cuiner ho l'assoti fins que Pirgopolinices promet no prendre represàlies contra ningú pels assots rebuts.