Martirios divinos, castigos de dioses

TÀNTAL

Tàntal, en la mitologia grega era un fill de Zeus i de la oceànide Pluto. Era el rei de Frigia o de la muntanya Sípilo a Lídia(Àsia Menor). 

Es va convertir en un dels habitants del Tàrtar (la part més profunda de l'infern), reservada al càstig dels malvats. Va ser pare de Pèlops, Níobe i Broteas.

Es coneix a Tàntal per haver estat convidat per Zeus a la taula dels déus a l'Olimp. Entre els mortals, va anar revelant els secrets que havia sentit a la taula i també va robar una mica de nèctar i el va repartir entre els seus amics. 

Tàntal va convidar als déus a un banquet que havia organitzat a la muntanya Sípilo. Quan el menjar es va començar a acabar, va decidir oferir al seu fill Pèlops(va coure els membres del noi i el va servir als convidats). Zeus es va donar compte de que era el fill de Tàntal i va ordenar a Hermes que el reconstruís i ho tornes a coure en una caldera màgica(li van substituir l'espatlla er un forjat d'ivori de dofí). Llavors aquest va obtenir noves qualitats. Per a reforçar la seva iniciacio en els misteris divins, Posidó va segrestar Pèlops i el va portar a l'Olimp i el va convertir en el seu amant. 

Un últim crim va acabar per satisfer la paciència dels déus va ser quan Pandáreo va robar el mastí d'or - que li havia fet Cronos a Reva perquè cuidés del nadó Zeus - i hi va donar a Tàntal perquè ho ocultés . Un cop passada l'alarma inicial sense que se sabés res del gos , Pandáreo li va demanar que l'hi tornés , però Tàntal li va jurar per Zeus que mai havia sentit parlar d'ell. Zeus, escandalitzat pel robatori va aixafar a Tàntal amb una roca que penjava de la muntanya Sípilo i va arruïnar el seu regne .

IXIÓ

En la mitologia grega, Ixió era un dels lapites, rei de Tessàlia. Era fill de Flegias, de Leonte o d'Antión.

Ixió va prometre a Deyoneo un valuós regal si aquest li permetia casar-se amb la seva filla Dia, però Ixió mai va complir la seva promesa. Llavors la seva sogre li va prendre com a "multa" a Dia. Ixió , dissimulant el seu ressentiment , va convidar Deyoneo a una festa a Larissa , prometent el pagament. Una vegada que el va tenir a casa seva, el va llançar a un fossat ple de carbons cremant . Aquest crim, que vulnerava les lleis sagrades de l'hospitalitat va horroritzar tant als reis veïns que cap va voler purificar, obligant a Ixió a viure amagat i fugint del tracte dels altres .

Abandonat i avorrit per tots a causa de l' assassinat de Deyoneo , va implorar perdó al déu Zeus , que es va apiadar d'ell recordant que fins i tot els mateixos déus feien bogeries per amor i , purificant-lo , el va convidar a la taula dels déus. Però Ixió, va intentar seduir a Hera(la dona de Zeus) que indignada ho va explicar al seu marit . Una altra versió afirma que Hera estava disposada a complaure Ixió per venjar-se de les infidelitats de Zeus , que es va assabentar per altres mitjans. Per provar si les proposicions eren certes , Zeus va crear un núvol amb la forma de la seva dona , i la va fer aparèixer davant Ixió , que va caure en el parany . De la unió de Ixió i la falsa Hera, anomenada Nèfele, va néixer el nen Centaure , que quan va arribar a adult va engendrar la raça dels homes- cavall , que per això eren anomenats ixiònides .

Zeus, pensant simplement que el beure el nèctar dels déus havia trastocat a Ixió , es va conformar amb bandejar. Però quan va veure que l'ingrat presumia d'haver seduït a Hera , el va matar amb un raig (l'única forma de morir que tenien els que havien provat l'ambrosia) , i el va condemnar al Tàrtar, on Hermes li va lligar amb serps a una roda ardent que donava voltes sense parar. Només va descansar del seu turment el temps que Orfeu va estar en els inferns, ja que el seu cant va fer que s'aturés la roda .

SÍSIF

Sísif, en la mitologia grega va ser el fundador i el rei d'Èfira. Era fill d'Èol i Enareta, i marit de Mèrope. Va ser el pare D'Odisseu amb Anticle, abans que aquesta es casés amb el seu últim marit, Laertes. 

Des dels temps d'Homer, Sísif va tenir fama de ser el més astut i savi dels hombes. Quan Tànatos va anar a buscar a Sísif aquest li va posar grillons, de maner que ningú morís. 

Però Sísif encara no havia esgotat tots els seus recursos : abans de morir li va dir a la seva esposa que quan ell marxés no oferís el sacrifici habitual als morts i aquesta així ho va fer, així que a l'infern es va queixar que la seva dona no estava complint amb els seus deures , i va convèncer a Hades perquè li permetés tornar al món superior i així castigar . Però quan va estar de nou a Corint , va refusar tornar de cap manera a l'inframundo , vivint diversos anys més a la terra fins que va ser retornat a la força per Hermes .

A l'infern , Sísif va ser obligat a complir el seu càstig , que consistia en empènyer una pedra enorme costa amunt per una vessant costeruda , però abans que arribés el cim del turó la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de començar de nou des del principi , una i altra vegada.

EMÉRITA AUGUSTA

Història

Emérita Augusta va ser una antiga ciutat romana del segle XXVII-XII a.C. que va ser la capital de la nova provincia hispànica de Lusitania i des de finals del segle III capital de la Diócesis d'Hispania. El seu nom complet és Colonia Iulia Augusta Emerita. Actualment és la ciutat espanyola de Mérida(capital oficial d'Extremadura). 

Emérita Augusta va ser fundada per Roma per orde d'Octavi August l'any 25 a.C. per a servir de retirada als soldats més veterans (emèrits) de les legions X Gemina i V Alaudae de les guerres contra els càntabres i els àsturs. 

La ubicació era perfecta. Es va situar al marge del riu Anas (Guadiana) al costat de la desembocadura del riu Albarregas, una zona accessible del Guadiana amb una illa central que facilitava la construcció de ponts i que es convertia en pas gairebé obligatori entre la Bètica i el nord d'Hispània.

A més, en les proximitats existien manantials d'aigua, matèries primeres de construcció, terres productives per a l'agricultura, boscos... El seu creixement va ser molt important, passant en molt poc temps a ser la capital de la Lusitania, una de les tres províncies en què es dividia Hispània Romana.

Es va transformar durant els segles I i II d.C. en una gran ciutat monumental amb totes les coses fonamentals d'una gran urbs romana (edificis, espais i serveis). 

Des de finals del segle III i el IV va experimentar un canvi gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià (va convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispanies) i això va fer que fos una de les ciutats més importants del món romà. Es van reconstruir edificis públics, es van aixecar moltes mansions ubanes i es van enriquir les vil·les rurals.

Edificis principals:

AMFITEATRE ROMÀ

Va ser inaugurat l'any 8 a.C. 

Aquest edifici estava destinat a les lluites entre gladiadors, entre feres o entre homes i feres.

L'edifici està format per una sorra centra de forma el·líptica envoltada d'una graderia per a 15.000 espectadors (dividit en tres zones igual que al teatre). D'aquestes tres zones actualment només se'n conserva la inferior ja que les dues superiors van ser utilitzades com a pedrera per a les construccions continues.

TEATRE ROMÀ

Es va construir durant els anys 15 i 16 a.C.

Aquest edifici va ser remodelat a l'època de l'emperador Trajà (va aixecar l'actual fatxada) i també a l'època de Constantí (es van introduir elements arquitectònics decoratius i es va construir una calçada que rodejava el monument). El teatre va ser abandonat per el cristianisme a causa de la inmoralitat del teatre, llavors es cobrirà de terra i només quedarà visible la zona superior de la graderia (summa cavea). 

TEMPLE DE DIANA

La seva construcció va ser a finals del segle I a.C o principis del I d. C, en l'època d'augustea. 
Aquest edifici pertanyia al fòrum municipal de la ciutat. És un dels pocs que tenen un caràcter religiós que actualment es conserva en bon estat. Tot i el seu nom, que es va asignar durant el seu descobriment va ser un error perquè era un edifici que estava dedicat al culte imperial.
És de planta rectangular i esta rodejat per unes columnes (esta orientat al fòrum). En la seva construcció es van fer servir materials de granit.

PONT ROMÀ SOBRE EL GUADIANA

Aquest pont està situat sobre el riu Guadiana, al qual hi ha un illa central que el divideix. La estructura original era discontinua (tenia dos trams d'arcs que unien la illa). L'any 1630 una riada va tirar a terra part de la estructura i serà substituit el segle XVII per arcs. 

En l'època romana es va ampliar la longitud i se li va afegir cinc trams d'arcs consecutius perquè el camí fos continu. Això ha fer que aquest pon tingui 729 metres de llarg i és un dels ponts que es conserven més grans fins al moment. 

AQÜEDUCTE 

Aquest aqüeducte està a Rabo de Buey, San Lázaro.
La seva funció era portar l'aigua dels rierols i el manantials subterranis situats al Nord de la ciutat, que actualment es conserva bastant bé.