La principal diferència en els teatres grecs i romans és que els grecs estaven contruits sobre una muntanya i els romans sobre unes vòbedes de formigó.
Parts dels teatres:
cavea del teatre grec: rodejava més de la meitat de la orchestra i s'hi podia accedir per unes escales exteriors.
parodos del teatre grec: eren les entrades laterals que estaven descobertes i que era per on es podia anar a la cavea i a la orchestra.
skene del teatre grec: era una edifici que estava darrera de la orchestra i que s'acostumava a utilitzar com a teló de fons.
prosceni del teatre grec: acostumava a tenir uns 3 o 4 metres d'altura i era la part que ocupaven els actors quan sortien.
cavea del teatre romà: coincidia amb la orchestra i tenia unes escales interiors que es deien vomitoria.
parodos del teatre romà: eren uns passadissos que estaven coberts per una bòveda en els quals podies accedir a la orquestra.
Parts dels teatres:
cavea del teatre grec: rodejava més de la meitat de la orchestra i s'hi podia accedir per unes escales exteriors.
parodos del teatre grec: eren les entrades laterals que estaven descobertes i que era per on es podia anar a la cavea i a la orchestra.
skene del teatre grec: era una edifici que estava darrera de la orchestra i que s'acostumava a utilitzar com a teló de fons.
prosceni del teatre grec: acostumava a tenir uns 3 o 4 metres d'altura i era la part que ocupaven els actors quan sortien.
El teatre grec es dividia en tres parts diferents: la graderia(era on seien els espectadors), la orchestra(era un espai circular on cantava i ballava el cor) i les construccions de l'escenari(era una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, el magatzem i els vestidors).
cavea del teatre romà: coincidia amb la orchestra i tenia unes escales interiors que es deien vomitoria.
parodos del teatre romà: eren uns passadissos que estaven coberts per una bòveda en els quals podies accedir a la orquestra.
skene del teatre romà: era un edifici molt més alt i que estava més elaborat que coincidia amb el diàmetre del semicercle de la orchestra.
Els primers teatres romans eren de fusta. Aquests es derrocaven després que l'esdeveniment pel qual van ser erigits acabés ja que una llei impedia la construcció de teatres permanents.
Al teatre grec es representaven tres obres tràgiques, una sàtira, una farsa i una paròdia sobre els déus i els seus mites. A Roma també va començar per mitjà de festivals religiosos, però aquests esdeveniments es van perdre aviat, i el teatre es va convertir en un entreteniment. Es representaven tragèdies romanes i gregues, moltes d'elles basades en mites grecs i tractaven d'emfatitzar el sobrenatural, la violència i la passió obsessiva. Al final del segle II d. de C. el teatre va ser substituït pels espectacles i entreteniments populars.
L'actor podia ser més d'un personatge i era l'encarregat de mimetitzar al personatge amb moviments formals i estilitzats donant èmfasis mitjançant la veu. A mesura que passava el temps, l'actor va perdent el caràcter mimètic passant a una acció més realista i perdent així el sentit ritual i religiós. A Roma, els actors eren els encarregats de demanar atenció i benevolència al públic mes no inspiraven respecte a aquest doncs eren esclaus o i encara tenint una formació i una educació acurades, tractaven al públic amb descaradura.
Teatres romans a la Peninsula Ibèrica:
Teatre romà de Cádiz
Teatre romà de Cartagena
Teatre romà de Clunia Sulpicia
Teatre romà de Córdoba
Teatre romà de Itálica
Teatre romà de Málaga
Teatre romà de Mérida
Teatre romà de Sagunto
Teatre romà de Tarraco
Teatre romà de Zaragoza