LES TERMES ROMANES

La paraula termes ve del llatí thermae. 

Les termes eren els edificis públics de l'antiga roma on hi acostumaven a prendre els banys típics d'aquella civilització. Representaven un dels principals llocs de trobada entre la població, eren un lloc d'oci i social. A les villes romanes més antigues els banys que no eren públics es deien balnea i els que eren públics thermae.

Apodyterium: era el vestidor. El lloc destinat a canviar-se la roba i deixar-la allà fins quan sortien de les termes que se la tornaven a posar tal i com l'havien deixat allà.

Tepidarium: era la part de les termes on es prenien els banys d'aigua tebia. En l'organització dels banys, normalment estava al mig del frigidarium i del caldarium.

Caldarium: era la part de les termes on es prenien els banys d'aigua calenta. Podia ser rodona o rectangular, amb diverses piscines d'aigua calenta o sinó també banyeres individuals. Es construïa al costat sud o sud-oest per aprofitar la calor natural del sol.

Frigidarium: era la part de les termes on es prenien els banys d'aigua freda. Perquè la sala fos fresca es construïa al costat nord de les termes i tenia un mínim d'obertures per a garantir la il·lumiació però enviar la calor.

Hipocaustum: era una cambra subterrània que l'utilitzaven per a escalfar la cambra que estava a sobre d'aquesta. Això es feia a l'època romana tot i que els grecs van ser qui ho van començar.

Laconicum: era la sala de "sudoració en sec" de les termes romanes. Estava gairebé costat del caldarium o sala calenta. Se li va donar aquest nom com l'única forma de bany calent.

Piscinae: era un lavabo de pedra amb un desguàs per portar lluny l'aigua utilitzada.

Palaestra: era l'escola de lluita. Sempre n'hi havia a un gimnàs o a les termes. S'hi feien les pràctiques les quals no necessitaven molt d'espai. També podien funcionar independentment dels gimnasos.

LUCRÈCIA

1. En una de les reunions del sud de Roma, exactament a la ciutat d’Ardea, on el rei en aquella època era Tarquini necessitaven aconseguir més riqueses per a continuar la construcció del temple de Jupiter al Capitoli i en una de les reunions dels oficials al campament roma, els fills de Tarquini, Arrunte, Tito i Sexto i el seu cosí Luci Tarquini Col·latí discutien sobre les seves esposes i van apostar sobre elles. Com disposaven de molt temps lliure , van cavalcar fins a Roma i van comprovar que totes les dones es trobaven envoltades d'amics en una festa i divertint-se en un banquet . En canvi la dona de Col · latí es trobava a casa en el llogaret de collatio filant la llana amb què confeccionava una peça per al seu marit . En guanyar l'aposta Col · latí , es van presentar tots davant d'ella i va fer els honors als convidats al seu espòs amb un sopar .

Sexto Tarquini no sabia perdre, i va decidir trencar la fidelitat de l'esposa de Col · latí . Llavors, uns dies més tard , sense que ningú ho sabés , es va presentar sol a la casa de Lucrècia amb la intenció de seduir-la i com que no ho aconseguia , la va forçar i la va violar .

Lucrecia l'endemà va enviar una nota al seu pare Espuri Lucreci, que es van posar en camí tant ràpid com ho va saber. En arribar tots a  es van trobar a una Lucrecia plena de tristesa i de dolor i entre llàgrimes els va explicar que havia passat. Tot i que els quatre homes li deien que ella no era culpable de res i que es venjarien d’ell , ella els va respondre que ella mateixa també era culpable  del pecat però no del càstig i que fessin amb el causant de la seva deshonra el que veiessin millor. I tot seguit traient un punyal el va clavar al cor . Amb el cos de Lucrècia sense vida , els quatre van jurar venjança contra la família reial i van tornar a Roma amb el cos de Lucrècia.

2.Sens dubte jo mai em trauria la vida per una cosa així. Tot i que no m’he trobat mai en una situació com aquesta m’imagino que Lucrècia es sentia acorralada i pensava que no tenia cap més opció que treure’s la vida, però aquesta no era la solució. Jo crec que el que hauria d’haver fet és lluitar fins al final i venjar-se de Sexto Tarquini, perquè era el que es mereixia. Si mai em trobés en una situació així segurament el que faria seria no parar fins a venjar-me de la persona.

3. El primer rei de Roma; Romul

El primer cònsol de la República; Lucio Junio Bruto

El primer emperador; Juli Cèsar

ELS TEATRES GRECS I ROMANS

La principal diferència en els teatres grecs i romans és que els grecs estaven contruits sobre una muntanya i els romans sobre unes vòbedes de formigó. 

Parts dels teatres:

cavea del teatre grec: rodejava més de la meitat de la orchestra i s'hi podia accedir per unes escales exteriors.

parodos del teatre grec: eren les entrades laterals que estaven descobertes i que era per on es podia anar a la cavea i a la orchestra. 

skene del teatre grec: era una edifici que estava darrera de la orchestra i que s'acostumava a utilitzar com a teló de fons.

prosceni del teatre grec: acostumava a tenir uns 3 o 4 metres d'altura i era la part que ocupaven els actors quan sortien.  

El teatre grec es dividia en tres parts diferents: la graderia(era on seien els espectadors), la orchestra(era un espai circular on cantava i ballava el cor) i les construccions de l'escenari(era una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, el magatzem i els vestidors).

cavea del teatre romà: coincidia amb la orchestra i tenia unes escales interiors que es deien vomitoria. 

parodos del teatre romà: eren uns passadissos que estaven coberts per una bòveda en els quals podies accedir a la orquestra. 

skene del teatre romà: era un edifici molt més alt i que estava més elaborat que coincidia amb el diàmetre del semicercle de la orchestra. 

prosceni del teatre romà: acostumava a mesurar 1,5 metre d'altura i era on els actors sortien a interpretar el paper que els tocava.

Els primers teatres romans eren de fusta. Aquests es derrocaven després que l'esdeveniment pel qual van ser erigits acabés ja que una llei impedia la construcció de teatres permanents.

El teatre romà  es dividia en tres parts diferents: la graderia(on estaven els espectadors), la orchestra(era un semicercle) i el pulpitum(una plataforma on es representaven els espectacles).

Al teatre grec es representaven tres obres tràgiques, una sàtira, una farsa i una paròdia sobre els déus i els seus mites. A Roma també va començar per mitjà de festivals religiosos, però aquests esdeveniments es van perdre aviat, i el teatre es va convertir en un entreteniment. Es representaven tragèdies romanes i gregues, moltes d'elles basades en mites grecs i tractaven d'emfatitzar el sobrenatural, la violència i la passió obsessiva. Al final del segle II d. de C. el teatre va ser substituït pels espectacles i entreteniments populars.

L'actor podia ser més d'un personatge i era l'encarregat de mimetitzar al personatge amb moviments formals i estilitzats donant èmfasis mitjançant la veu. A mesura que passava el temps, l'actor va perdent el caràcter mimètic passant a una acció més realista i perdent així el sentit ritual i religiós. A Roma, els actors eren els encarregats de demanar atenció i benevolència al públic mes no inspiraven respecte a aquest doncs eren esclaus o i encara tenint una formació i una educació acurades, tractaven al públic amb descaradura.

Teatres romans a la Peninsula Ibèrica:

Teatre romà de Cádiz

Teatre romà de Cartagena

Teatre romà de Clunia Sulpicia

Teatre romà de Córdoba

Teatre romà de Itálica

Teatre romà de Málaga

Teatre romà de Mérida

Teatre romà de Sagunto

Teatre romà de Tarraco

Teatre romà de Zaragoza

TERMES ROMANES

Termes ve del llatí thermae o therma. Eren uns edificis públics els quals se'n podria dir que tenien unes presentacions higienicosanitàries(banys públics amb llocs reservats per a les activitats gimnàstiques i lúdiques). Era el que diem avui en dia les cases de banys, les saunes i els balnearis termals. Era un dels llocs principals on es trobava la societat de l'antiga Roma. La majoria era la gent que no es podia permetre tenir-ne una a casa(els esclaus o els plebeus). De vegades els emperadors concedien banys gratis per a la població.

La frase "Mens sana i corpore sano" (salut tant intel·lectual com física) es preparava dins els termes ja que s'hi feia l'exercici físic, la higiene personal entre d'altres.

Parts de les termes romanes:

Apodyterium: és el vestidor. El lloc destinat a canviar-se la roba i deixar-la allà fins quan sortien de les termes que se la tornaven a posar tal i com l'havien deixat allà.

Laconicum: és la sala de "sudoració en sec" de les termes romanes. Està contigua al caldarium o sala calenta. Es va donar aquest nom com l'única forma de bany calent.

Tepidarium: és la part de les termes on es prenen els banys d'aigua tebia. En l'organització dels banys estaria al mig del frigidarium i del caldarium.

Caldarium: (calis o calidum: calent) és la part de les termes on es prenien els banys d'aigua calenta. Tenia forma rodona o rectangular,  amb diverses piscinae que eren d'aigua calenta o sinó també banyeres individuals. Es contruïa al costat sud o sud-oest per aprofitar la calor natural del sol.

Frigidarium: (frigidus: fred) és la part de les termes on es prenien els banys d'aigua freda. Perquè la sala fos fresca es construïa al costat nord de les termes i tania un mínin d'obertures per a garantir la il·lumiació però eviar la calor.

Hipocaustum: era una cambra subterrània que l'utilitzaven per a escalfar la cambra que estava a sobre d'aquesta. Aixó es feia a l'època romana tot i que els grecs van ser qui ho van començar.

Palaestra: era l'escola de lluita. Sempre n'hi havia a un gimnàs o a les termes. S'hi feien les pràctiques les quals no necessitavent molt d'espai. També podien funcionar independentment dels gimnasos.

AMFITEATRES I CIRCS

AMFITEATRE

La paraula amfiteatre ve de l'antic grec "amphiteatron", "amfi" significa "tots dos costats" o "tot" i "Theatron" significa "lloc per a la visió".

Un amfiteatre és una gran construcció que va ser descoberta de l'arquitectura romana clàssica. És una planta de forma ovalada amb un espai central que està al mateix nivell que el sòl i cobert de sorra. Aquest espai està envoltat per tres nivells de comunitat. La sorra i les grades estaven separades per un mur que es deia spolia o també per les gàbies dels animals ferotges. 

Es representaven lluites entre gladiadors, entre animals ferotges(feres) i la mort de persones que estaven condemnades a la pena capital(en algunes amfiteatres feien petites batalles navals on omplien la sorra amb aigua).

Parts d'un Amfiteatre:

L'arena: (sorra) era la zona de forma ovalada on es representaven les actuacions. Estava rodejada per el podium, que era el que la separava de la cavea. Hi havia diferents portes, les quals estaven comunicades amb les estàncies o els passadissos que estaven sota la cavea que era per on sortien els gladiadors o els animals. 

Fossa bestiaria: estava sota l'arena(només estava als amfiteatres més importants). Estava cobert de fusta sobre la qual estava l'arena i així queda una superficie plana.

La graderia: (cavea) Tenia tres zones horitzontals: 

• Imma cavea: era la que estava estava més a prop de l'arena. Es separava per un podium que protegia als que anaven a veure l'espectacle de les armes i dels animals. En aquesta zona hi havia la gent de la classe alta de les ciutats. 
• Media cavea: estava damunt de la imma cavea, era on hi havia el públic en general. 
• Summa cavea: la part superior de l'escenari. No es contruia a tots els amfiteatres ja que hi podien haver problemes amb l'espai o bé amb l'estructura. Hi solia haver un passadís amb portes. 

Amfiteatres que hi ha a Espanya:

• Amfiteatre de Tarraco(Tarragona)
• Amfiteatre d'Italica(Santiponce, Sevilla)
• Amfiteatre de Segobriga(Saelices, Cuenca)
• Amfiteatre d'Emerica Augusta(Mérida, Badajoz)

Amfiteatre de Tarragona

EL CIRC

La paraula circ ve del llatí "circus". El circ romà era un edifici d'oci romà. On s'hi feien curses de cavalls i de carros. L'edifici era de forma rectangular i tenia un costat semicircular. Era on tenien lloc els anomenats "Jocs circenses"(Ludi circenses).

Parts d'un Circ romà:

Arena: era la pista, la qual estava dividida per la spina. Hi havia dues metes: 

              -Meta prima(on hi havia la curba)

              -Meta secunda(estava a un dels laterals o bé davant de la porta pompae)

Spina: era una planta de forma rectangular i bastant allargada que separava en dues parts l'arena del circ. No era exactament central, sinó que estava desviada per facilitar la sortida de la curva als participants. 

Cavea: és la graderia del circ que esta situat damunt d'un alt podium que fa que l'elevi per a separar la pista de les carreres. Està formada per dues graderies rectes(els dos costats més llargs i una semicircular al costat més curt). 

Porta pompae: és la porta d'entrada dels participants, de les cavalleries i dels llocs de sortida que es diuen carceres.

Porta triunphalis: porta que està a les grades semicirculars en la qual hi ha el tribunal iudicium.

Circs romans a Espanya:

• Circ romà de Mérida
• Circ romà de Tarraco(Tarragona)
• Circ romà de Alhambra(Ciudad Real)
• Circ romà de Toledo
• Circ romà de Calahorra
• Circ romà de Segóbriga

LA DOMUS ROMANA

La domus

També se'n diu la casa senyorial. Una minoria de famílies podia viure en una domus. Ja que era una casa gran i amb luxe, tot i que això podia variar segons les possibilitats de cada família. A Pompeia per exemple, moltes de les cases pertanyien a aquesta tipologia.

Parts d'una domus:

Vestibulum: estava on hi havia l'entrada principal. Era un espai petit que està a la mateixa altura que la entrada, que la porta principal. També hi havia la fauces, que era el corredor del vestibulum.

Atrium: era el nucli central d'una domus. Les altres estàncies de la casa estaven distribuides al seu voltant. Estava cobert per un sostre on hi havia una obertura(compluvium), que deixava entrar la claror de l'exterior i també deixava caure l'aigua de quan plovia dins d'una petita bassa(impluvium) que a sota d'aquesta hi havia un dipòsit per a guardar l'aigua. Hi havia un petit pou al costat per a poder treure l'aigua quan es necessitava. També era on hi havia la llar(focus), que és on cuinaven i menjaven. 

                                                                        Atrium                                                                               

Compluvium

Impluvium

Lararium: era un altar petit que estava dedicat al culte domèstic dels Lars(els déus de la llar).

Tablinum: era un espai separat per una cortina o bé reixat reixat de fusta que estava darrere de l'atri. Era el despatx del pater familias, on guardava l'arxiu familiars i també on rebia les visites. 

Triclinium: era l'habitació o menjador on el propietari de la casa solia celebrar-hi els banquets.

Cubiculum: dormitori que acostuma a estar situat al costat de l'atri. 

Tabernae: era una habitacó que estava al costat de l'entrada que l'amo de la casa la llogava com a botiga(també podia ser l'habitació del porter).

Peristylum: era un jardí, el qual estava envoltat per un porxo que l'aguantaven unes columnes. 

Exedra: era una amplia habitació que servia com a sala d'estar i de recepció.