EXCURSIÓ TARRACO ROMANA

El passat 10 d'abril els alumnes de batxillerat vam anar a visitar la tarraco romana. 

Muralla:

Concretament aquesta muralla es va construir entre els S.III i II a. de C. La seva originalitat resideix en la conjunció de formes constructives íberes i romanes i la utilització de diferents aparells utilitzats en cada fase. Actualment es conserven més d'1.300 m. en bones condicions. 

En la seva primera fase -S.III a. de C.-, té uns grans carreus sense escalabornar -alguns ciclópes de més de 4 per 1m.-, a manera de sòcol, amb una altura de 6m. i 4,5m. d'amplària. Es compon de dos llenços d'aquests grans carreus farcits d'enderroc i pedres. 

En una segona fase, en el S.ii A. de C., s'amplia el seu perímetre, amplària i altura. Sobre la base megalítica es recolzen uns carreus més petits, alguns lleugerament encoixinats, ben treballats, "opus quadratum", elevant la seva altura fins als 11 m. Està composta, com en l'anterior fase, de dos murs paral·lels, separats 4,5 m. farciments, toves encaixades, pedres i calç, amb tirants transversals cada 10 m.

Fòrum provincial:

La seva construcció es va dur a terme l'any 70, en època de l'emperador Vespasià. 

El motiu es la seva construcció va ser la necessitat de tenir un gran centre per l'adminstració social i política de la capital d'una gran província, que constava de més de 300 ciutats i necessitava allotjar als seus representants.

Va evolucionar sobre dues terrasses adaptades a la topografia de la zona. Ens queden restes en bon estat d'estructures i alguns elements de la seva decoració. D'aquests, es dedueix la importància que la ciutat tenia dins de l'imperi. Possiblement els materials, els professionals i els arquitectes anessin de la mateixa ciutat es Roma. 

Circ:

La importància d'aquesta construcció radica no solament en els seus aspectes arquitectònics, sinó també en la seva ubicació dins de la ciutat: està construït dins de les muralles, al costat del fòrum, cosa molt poc freqüent a causa de la grandària dels circs. Situat en la terrassa inferior de la part alta de la ciutat, és lògic pensar que va ser dissenyat conjuntament amb els elements del fòrum, planificant així les comunicacions entre els edificis situats darrere, i la ciutat desplegada davant. Realment era una "barrera arquitectònica" que separava la ciutat imperial -fòrum provincial- i els barris comercials o residencials.

Amfiteatre:

Construït a finals del segle I o a principis del II. Es va situar als afores de les muralles, a un dels marges de la Via Augusta i prop del Circ i del Fòrum Provincial. Era la culminació d'un dels conjunts imperials més importants del món romà. 

Com altres amfiteatres, part de la seva graderia estava recolzada sobre el vessant d'un turó, per així aprofitar la seva inclinació per acomodar les graderies. Una secció d'aquestes està excavada directament sobre la roca. El costat contrari, suportat per arcs i voltes de formigó (opus caementicium), formant una típica estructura buida. 

Pretori:

També és conegut amb el nom de "Volta del Pallol". És una torre que marcava l'entrada que permetia arribar al Fòrum provincial.

Aquest conté les següents voltes:

Finalment vam anar al Camp de Mart a veure una obra que va ser molt divertida i entretinguda anomenada: "El soldado fanfarrón" (Miles Gloriosus) escrita per Plautus. Els actors i actrius, alumnes del "Grupo In Albis de l'institut Fuente Nueva de Morón de la Frontera (Andalusia), ho van representar molt bé i van fer una molt bona posada en escena.

TEMPLES:

Maison Carrée

La Maison Carrée («Casa Quadrada» en francès) és un temple consagrat al culte imperial situat a la ciutat francesa de Nimes, que data de l'any 16 a. C. L'estructura és rectangular amb una coberta a dues aigües. Tot el temple es presenta sobre un gran podi i l'única escala d'accés està en la façana central, que dóna al fòrum. En els seus laterals, les columnes estan adossades al mur de la cella (és el nom que reben els recintes quadrats o rectangulars reservats a la imatge de la divinitat dels temples romans, etruscs i grecs) formant part d'est.

És un edifici hexàstil -és a dir, amb sis columnes en el front menor- i pseudoperípter, ja que està completament envoltat de columnes, les quals en els seus laterals s'adossen als murs isòdoms de la cella. Segons la seva decoració, és d'ordre corinti, i el material emprat és el marbre.

L'obra va ser patrocinada per Agripa en honor del seu sogre August, la seva esposa Livia i els seus fills Cayo i Lucio.

TERMES:

Termes romanes de Baetulo

Són un conjunt termal complet, pertanyent al segle I aC. 

Es conserven les tres sales de banys, el frigidarium, el tepidarium i el caldarium amb els mosaics i paviments originals, així com la palestra. 

La singularitat d'aquest edifici romà està en el fet de conservar la totalitat de les sales que ho componien amb les piscines i els paviments de les habitacions, la palestra, i l'espai on estava el forn. És un dels exemples més significatius d'un conjunt termal romà. 

Badalona conserva un dels jaciments arqueològics de l'època romana més importants de Catalunya. Un total de 3400 metres quadrats  enterrats ens apropen a la romanització i a la vida quotidiana d'aquella època a Baetulo, nom que rebia Badalona en aquest període. Aquest conjunt arqueològic ens permet observar la seva estructura urbana a la zona més propera al fòrum al costat de la muralla i el traçat de la Via Augusta.

AMFITEATRES

Amfiteatre d'Itàlica:

Està situat a Sevilla, exactament a Santiponce. Va ser construït en temps de l'Emperador Adriano. 

Aquest és un dels amfiteatres més grans del món romà, era capaç d'albergar més de 25.000 persones (comparat amb la ciutat que tenia 8.000 habitants és una xifra molt elevada) . En planta, el seu eix major mesura 154 m. i el menor 130 m. 

Està situat fora del recinte emmurallat de la nova urbs, en un lloc que serveix per acomodar les seves graderies. La seva façana, pràcticament perduda, seguia el model compositiu típic: dos ordres superposats de columnes adossades als pilars que subjecten les arqueries. L'ordre inferior només existia en les parts en què el la petita muntanya ho permetia -l'eix principal de l'amfiteatre-, sent l'anell superior el perimetral.

L'estructura de l'edifici és de opus caementicium -formigó- revestit de carreus de pedra o maó segons la zona. A més a les zones més importants es cobria de màrmol. 

L'entrada principal, per l'est, la Porta triumphalis estava coberta per una galeria pavimentada amb lloses rectangulars. Precisament en aquestes lloses es poden veure esculpides esquemes de jocs realitzats en pels habitants en l'exterior del recinte. I als costats d'aquesta entrada, ja a l'interior, s'obren unes estades de culte anomenades Sacellum. 

Amfiteatre de Segobriga

L'amfiteatre de Segobriga és el que millor es conserva dins de la Hispània interior. Està situat a Saelices (Cuenca). 

Té una capacitat per gairebé 6.000 persones. És més gran de la ciutat, però en comparació amb altres construïts en la península, es pot considerar petit. 

Es va utilitzar per a la seva funció original, els espectacles, fins al segle III, sent en el segle IV quan es va utilitzar com a magatzem agrícola. Al segle XVII es va aprofitar com a pedrera per a la construcció del monestir de Uclés, sent parcialment destruït.

TEATRES: Teatre de Sagunt

El poblat íber de Arse va ser conquistat per les tropes cartagineses d'Aníbal l'any 219 a. de C. després d'un dur setge de més de 8 mesos. Els romans, que tenien acords amb aquest poble íber, van recuperar la població cinc anys més tard i ho van batejar amb el nom de saguntum. Des d'aquest moment es van començar a planificar i desenvolupar la planimetria i els edificis urbans de tota ciutat romana. Les primeres construccions van ser petits temples i unes altres edificis similars amb l'objectiu de romanitzar als íbers autòctons. 

Ja en temps de l'emperador August es va planificar la ciutat amb un sentit nord-sud, sent un sector presidit pel fòrum, i un altre, en un vessant pel Teatre. 

La distribució del teatre de Sagunt és la clàssica, que era dividida en scaenae, cavea i orchestra.

 

MURALLES: Muralla de Lugo

La muralla romana de Lugo envolta el casc històric de la ciutat gallega de Lugo. L'antiga ciutat romana de Lucus Augusti , fundada per Paulo Fabio Màxim en nom de l'emperador August l'any 13 abans de Crist amb la finalitat d'annexionar , definitivament , el nord-oest de la península Ibèrica a l'Imperi romà va ser dotada d'un mur de defensa que ha perdurat, amb poques reformes, fins a l'actualitat .

Té una longitud de 2.266 metres, està coronada per 85 grans torres torres. Aquest delimita el casc històric de la urbs gallega i ha passat de ser un obstacle per a la seva evolució i creixement a ser un monument integrat en l'estructura urbana i font de riquesa turística .

Va ser construïda com a separació i defensa i, s'ha transformat en un element integrador entre l'antiga Lucus i la que s'ha desenvolupat al seu voltant. Les seves deu portes realitzen la funció d'unir una part de la ciutat amb l'altra i el seu passeig de ronda, s'ha transformat en un carrer.

Consta d'uns 2.117 metres i en extensió de 34,4 hectarees. L'amplada dels murs és de 4,2 metres i en alguns trams, fins i tot de 7 metres. També consta que hi havia unes 85 o 86 torres d'unes dimensions de 5,35 metres fins a 12,80 metres, en el buit i de 4,80 mentres fins a 6 metres, a la fletxa.

PONTS

Pont d'Alcántara

El pont d'Alcántara és un pont romà en arc, situat en la localitat d'Alcántara, que creua el riu Tajo. Aquest va ser construït durant els anys 104 i 106.

La construcció consta de 6 arcs de diferents altures, que descansen en cinc pilars. Al centre del pont hi ha un arc de triomf amb una altura de 10 metres. Als peus del pont romà hi ha un petit teempre dedicat al constructor d'aquest, anomenat Lacer i a l'Edat Mitjana cristianitzat amb el nom de SanJulián. S'hi va afegir una creu recolzada sobre quatre calaveres de granit, que és on està enterrat Cayo Juliol Lacer (l'arquitecte d'aquesta obra).

Aquest pont va ser construït en honor a l'emperador romà Trajà, nascut a Hispania. El que demostra això és una inscripció que hi ha al centre del pont que diu:

"Imp. Caesari. Divi. Nervae. F.Nervae Traiano. Aug. Ger. Dacio. Pontif. Max. TRIB. POTEST; VIII Imp. V.Cos V. P.P.".
Va ser altre cop reconstruït l'any 1860, per Isabel II. En aquesta última restauració (del segle XIX) es van tapar les juntes de les pedres i es va afegir una inscripció que diu:
"Elisabeth Borbonia Hispaniarium regina, norbensem potem antiquae provinciae lusitaniae, opus iterum bell interruptum, temporis vetustate peni prolapsum restituit aditum utrimque amplificavit, viam latn ad vaccaeos fieri iussit anno domini MDCCCLIX".

Pont de Salamanca:

El Pont Major del Tormes és més conegut com Pont Romà de Salamanca. És un pont romà que creua el riu Tormes per la vora de Salamanca (Espanya). La importància del pont com a símbol de la ciutat es pot veure en la primera caserna de l'escut de la ciutat (juntament amb el seu petri toro-verro).

Ja al segle XIII es documenta l'existència del verro de pedra al costat del pont, i el 1606, el cronista de la ciutat Gil González Dávila va posar en  manifest que l'escut de Salamanca posseeix un bou de pedra en la primera caserna. Aquest escut s'utilitzava en els segells de cera del concell i la "Clerecía". Tot i que el verro estigui datat de l'època dels vetons, la construcció del pont es remunta a èpoques del domini romà sobre la zona. La trajectòria de la Iter ab Emerita Asturicam per Salamanca obliga la construcció d'un pont proper a la ciutat que salvi l'obstacle del riu. Tot i això, no existeixen evidències documentals, epigràfiques i arqueològiques capaçess de poder determinar amb precisió el moment de la construcció.
Aquest pont està situat a la via "de la Plata". En realitat es tracta d'una construcció de dos ponts separats per un "castellet" centra: el pont vell (que passa per la ciutat, anomenat "pont vella") i "pont nova" (anomenat pont hispania).