Bàrcino

Bàrcino va ser una colònia romana, amb el seu nom complet de Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, que actualment és la ciutat de Barcelona. 

HISTÒRIA

Hi ha una llegenda que associa la seva fundació a Hèrcules o les hipòtesis a favor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, però aquesta dada no es considera prou segura com per afirmar-la. Així doncs el que si se sap més segur és que va ser fundada per August entre els anys 15 i 18 aC. (aquesta fundació es va fer un cop acabades les guerres dels càntabres i quan estaven en plena reforma administrativa). Podriem dir que va ser una fundació que va arribar més tard de les altres ciutats romanes que ja estaven fundades a el que és l'actual Catalunya.

ESTRUCTURA

Bàrcino era una ciutat de 10 Ha. Estava envoltada per una muralla de dos metres d'amplària. Aquesta muralla estava formada per unes columnes de les quals encara se'n conserven algunes d'originals amb els seus capitells. Tenia forma reticular i, tenia el centre desplaçat respecte a l'encreuament dels eixos principals. 

El fòrum:

El fòrum de Bàrcino estava situat entre el Decumanus Maximus i el Cardo Maximus, és a dir, més o menys estava situat al centre de la ciutat. Hi havia un termple que anava dedicat al culte imperial d'August. Aquest espai era el que actualment és el Palau de la Generalitat. 

Temple d'August:

El temple de Bàrcino estava dedicat a August, que va ser el primer emperador i el fundador d'aquesta ciutat. Era un edifici d'una planta en forma rectangular, que feia uns 35 metres de llarg i 17,5 metres d'amplària. Les cerimonies es feien a l'exterior del temple, on hi havia el fòrum, a la façana principal del temple. Avui en dia se'n conserven quatre columnes i una part del podi (el que estava situat a l'angle de l'est). 

Aqüeductes:

Hi havia dos aqüeductes que s'encarregaven de subministrar aigua a la ciutat. Passaven per la muralla del costat de la porta del que és l'actual plaça nova. L'aigua que venia per els aqüeductes provenia de Collserola, del Besòs i de Vilanova dels Arcs.

Termes públiques:

Les termes van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal, l'any 125 (era una família pròxim a l'emperador que va ser una de les que va accedir a una categoria social més elevada). Actualment està a sota de la plaça de Sant Miquel.

Necròpolis:

Com que en el món romà estava prohibida la inhumació (enterrar un cadàver sota terra), les famílies amb més diners feien monuments funeraris als camins d'entrada a les ciutats, amb plaques on posava el nom del difunt i de la família. 

Se'n van descobrir unes a la reforma de les Drassanes de Barcelona el 2010.

Les muralles:

(enginyeria militar romana). Tenia un perímetre de 1.270 metres, amb un traçat octagonal rectangular i amb una ciutadella que estava construïda de cara al mar. Estaven reforçades amb torres de planta rectangular i les cantoneres i les entrades eren rodones.

Les importants campanyes d’excavació que s’hi han fet han posat a l’abast dels seus visitants una part de les muralles, l’amfiteatre i part de la xarxa urbanística.

Història de la ciutat romana de Tarraco

L’antecedent preromà de Tàrraco era en territori de la tribu dels cessetans, conegut amb el nom de Cesse. 

L’any 218 a.C, durant la segona guerra púnica, els germans Escipió van establir un praesidium que seria la futura Tarraco, això ho van fer amb motiu del desembarcament de tropes romanes a Empúries per aconseguir tallar l'ajut amb que subministraven tropes als cartaginesos.

L'any 45 a.C. Juli Cèsar la va nomenar colònia i Tarraco es converteix en la capital d'Hispania Citerior sent la ciutat més important durant aquesta època pel seu valor (una prova d'això és el ric patrimoni monumental que actualment es conserva) i després August va fer el mateix i li va atorgar el nom oficial de: Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco que tot seguit la va convertir en Hispania Citerior Tarraconensis. 

L'any 359, després de la caiguda de l'imperi Romà, la invasió visigoda i la que serà després una ocupació àrab arrasen la població i comença una época de despoblament. Això acaba quan al segle XII el Comte de Barcelona (Ramon Berenguer) va cedir la ciutat al bisbe de Barcelona per a la seva repoblació.

La ciutat de Tarraco va tenir una consolidació urbana molt ràpida . La presència militar estable va comportar l'arribada no només de soldats , sinó també de comerciants i ciutadans romans que van veure Hispània com una nova terra d'oportunitats . Amb els romans va arribar també una nova cultura que , amb temps , va acabar per imposar-se en gairebé tota la península Ibèrica.

La extenció de la ciutat és d'unes 70 hectàrees. Estava envoltada per una muralla i estava estructurada en tres terrasses:

-La terrassa més alta: hi havia un temple

-La terrassa del mig: es contruïen els edificis administratius que eren necessaris per al govern

-La terrassa inferior: al voltant d'un forum provincial s'hi va construir un circ que ocupava tota l'amplada determinada per la muralla.

A la part més baixa fins a tocar al port hi havia tots els edificis, tan públics com privats i també residencials propis d'una colònia (com per exemple les insulae de cases o el fòrum local).

Fora del cos emmurallat hi havia el teatre i l'amfiteatre:

AMFITEATRE ROMÀ:

Escenari de combats de gladiadors, caceres d'animals salvatges i altres espectacles, l'amfiteatre de Tàrraco, datat a finals del segle I o primera meitat del II aC, té unes mesures totals de 109 per 86 metres, podent albergar fins a 14.000 espectadors. Situat fora del nucli urbà, en una zona de pendent que col · laborava a la consistència de la construcció i facilitava l'acústica, es va construir a l'actual platja del Miracle i es connectava amb aquesta a través d'una volta subterrània.

TEATRE ROMÀ:

Va ser construït a finals del segle I aC, prop del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents. L'edifici va deixar de funcionar en els últims anys del segle II. 

El teatre Romà de Tàrraco conserva parcialment els tres elements estructurals essencials que defineixen un teatre romà: cavea o graderia, orchestra i scaena. La part que millor es conserva és la orchestra. També és visible més de la meitat de la scaena amb un podi decorat amb nínxols i exedres revestides de marbre. Donada la seva importància en la vida col · lectiva la part posterior de l'escenari (scaenae frons) es monumentalitza i es decora mitjançant diversos elements entre els quals destaquen diverses divinitats i membres de la família imperial.

CIRC ROMÀ:

A la part alta de la ciutat es va construir el circ, edifici dedicat a l'espectacle que va adquirir més popularitat. Construït sota el regnat de Domicià, a finals del segle I després de Crist, podia albergar al voltant de 23.000 espectadors. Mesurava 325 m. de llarg per 115 d'ample. Es tracta del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat en la seva estructura. Això s'explica per la seva importància oficial i política, ja que es troba vinculat directament al fòrum provincial de la ciutat, i no a les afores, com és comú en aquest tipus de monuments. El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i quadrigues i altres espectacles eqüestres d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques.

FÒRUM:

El fòrum es trobava al sud-oest de la ciutat, aquest constava d'un centre administratiu i religiós de la ciutat i del seu districte judicial.

FÒRUM PROVINCIAL:

A banda del fòrum per els afers de la ciutat i havia un altre fòrum que estava dedicat exclusivament a la provincia. Té un complex molt gran en relació als conjunts arquitectònics (l'han arribat a comparar amb els fòrums imperials de Roma).

AQÜEDUCTES:

Es van construir tres aqüeductes (per assegurar la provisió de l'aigua necessària dels rius més propers: el Francolí i el Gaià). El més llarg és el que avui en dia es conserva, que és el Pont del Diable o aqüeducte de les Ferreres. 

Arc de Barà:

És el millor exemple d'arc monumental d'una obertura que tenim a Espanya, i sens dubte amb el de Medinaceli -tres obertures- el més conegut. Possiblement formés part d'una frontera entre dos pobles natius íbers, els ilérgets i els asetans. La seva construcció data del principi del segle I, durant el mandat de l'emperador August, inclòs dins de la reforma de la via Hercúles. 

Aqüeducte de les Ferreres:

L'aqüeducte de les Ferreres es va construir per transportar aigua a la ciutat de Tarraco. Des del riu Gayà, a 92 m. sobre el nivell del mar, es van desplegar una successió de canals, construïts en trinxera o subterranis segons el terreny, que descendia per la vall del riu Francolí, 25 Km. fins a la ciutat. Una vegada allí es dividia en dos brancs, un per a cada zona vella i un altre per a la nova. 

Torre dels Escipions:

El monument funerari romà més famós de la península, està situat en el traçat de la via Augusta (comunicava Gades i Roma- prop de Tarraco -capital de la Hispània citerior). 

Possiblement fos propietat d'una gran família de la ciutat, però no dels Escipions, error d'apreciació que li ha donat el nom. En el seu segon pla en altura hi ha unes escultures que es van identificar amb els famosos germans, i que en realitat són la representació de divinitats. Les diferents escriptures esculpides en la construcció estan en un estat precari, amb el que la seva possible assignació pel seu significat és pràcticament impossible. Només es distingeix el nom de "Cornelius".